Aquest 1r de Maig, Dia internacional del Treball, està marcat al nostre país pels resultats de les Eleccions Generals en plena ofensiva reaccionària de les elits econòmiques imperialistes, a través del neoliberalisme, el feixisme i la guerra. A l’any del centenari de la històrica vaga de La Canadiense, els i les comunistes cridem a la mobilització per omplir els carrers de treballadors i treballadores en una jornada de celebració i reivindicació del dret al treball digne i per polítiques favorables als pobles i la classe obrera en aquests moments crucials.
Els sectors populars més progressistes i democràtics de tot l’Estat han participat massivament a les eleccions davant el risc real d’una deriva reaccionaria i neofeixista del règim. La victòria de les esquerres a les Eleccions Generals del 28 d’abril i la derrota estrepitosa de la aliança de la dreta i l’extrema dreta (PP, C’s i VOX), son un clar missatge de rebuig del discurs de la confrontació i l’odi xovinista i racista, així com una crida per cercar una solució dialogada i democràtica per Catalunya. Al mateix temps, mostra el clamor popular per fer polítiques clarament d’esquerres i socials.
Sols les candidatures d’Unidas Podemos i Catalunya En Comú Podem, recolzades per Izquierda Unida, el PCE i el PSUC viu, són l’única garantia per tal d’establir polítiques econòmiques i socials, d’esquerres i democràtiques, perquè són les úniques forces de l’esquerra que segueixen mantenint una important representació electoral e implantació a tot l’Estat, que les fa ser un actor clau per establir majories progressistes al parlament i a la societat, en defensa del diàleg i per una solució democràtica i justa per Catalunya.
La dreta i l’extrema dreta rep una severa derrota en no poder sumar una majoria reaccionària per governar. Això no significa que la reacció estigui vençuda, amb el temps es recompondrà i tornarà a la ofensiva. Per ara tot sembla indicar que s’agreujarà la rivalitat tant a dins del PP, com entre els populars i C’s per tal d’aconseguir l’hegemonia de la dreta. Tampoc es pot oblidar ni subestimar la preocupant irrupció de VOX al parlament i la seva capacitat d’influir, adaptar-se a la nova situació i la possibilitat d’ampliació de la seva base social.
L’oligarquia espanyola, els grans poders polítics i financers internacionals (EEUU, UE, FMI, OTAN, etc), la patronal i l’IBEX-35 pressionen el PSOE per establir polítiques antisocials mes favorables als seus interessos. La direcció del PSOE parla d’un govern en minoria amb recolzaments puntuals, en una maniobra per no lligar-se a un programa progressista amb Unidas Podemos a les portes de les eleccions municipals, europees i autonòmiques.
El PSOE no s’ha de confondre, ha guanyat les eleccions perquè ha sigut percebut per amplis sectors populars com el “vot útil” per aturar a la dreta i l’extrema dreta. Això no es cap xec en blanc perquè Pedro Sanchez intenti continuar, quan passi el cicle electoral, amb una versió mes “amable” de l’agenda neoliberal, reaccionària i militarista, tractant de recomposar les forces del règim apropant-se a Ciutadans. La millor mostra de rebuig a una possible deriva dretana del PSOE va ser el crit de la militància socialista a Ferraz: Amb Rivera, no!
Els resultats de les eleccions generals a Catalunya mostren un canvi de tendència del conflicte territorial al conflicte social. Tant la dreta catalana de JxC com les centralistes com C’s, s’estanquen o reculen, el PP queda reduït a la mínima expressió y Vox obté uns pobres resultats. La altíssima participació i els resultats dels tres primers partits guanyadors, mostren l’esgotament del “procés” i una clara voluntat popular antifeixista i d’esquerres del poble de Catalunya, tant amb l’independentista ERC, com amb les esquerres amb referent a l’Estat (PSC i Catalunya En Comú Podem).
Les Eleccions Generals confirmen que la solució per a Catalunya arribarà per la via democràtica i popular, des de la unitat de la classe obrera i la fraternitat entre els pobles. Els i les comunistes catalans creiem que l’única garantia perquè el poble català pugui exercir els seus legítims drets nacionals i a l’autodeterminació, serà a través de l’aliança amb l’esquerra de tot l’Estat, i que només es podrà aconseguir mitjançant un procés de ruptura amb la monarquia i la instauració de la 3ª República.
Després de la derrota electoral de la dreta i el feixisme, els i les comunistes del PSUC i la JSUC-Joventut Comunista fem una crida a participar massivament en les manifestacions d’aquest Primer de Maig. Es el moment de passar a l’ofensiva per unes polítiques d’esquerres: per derogar les reformes laborals, per la negociació col·lectiva, millorar i recuperar els salaris i les condicions de treball, que avançaran acumulant forces, amb la mobilització, reforçant les organitzacions i el sindicalisme de classe, als centres de treball, en solidaritat amb les vagues i mobilitzacions obreres, a Nissan, Endesa, Caixabank, Dia, etc.
L’única forma de derrotar i desterrar a la dreta, el feixisme i el racisme de la nostra societat es construint la unitat popular des de baix: als barris, per la cultura i l’esport popular, la sanitat i l’educació públiques; Organitzant la solidaritat amb els pobles davant l’imperialisme; davant la nacionalització de la banca i els sectors estratègics, per un sector públic industrial o la remunicipalització dels serveis municipals, recolzant l’economia social, el cooperativisme i combatent les polítiques que beneficien a les grans empreses i fortunes. En front la llei mordassa, per les llibertats polítiques, de vaga, reunió, manifestació, etc. Donant continuïtat a la vaga i la lluita feminista del 8 de març, per la igualtat i contra el patriarcat, així com de les mobilitzacions per blindar el sistema públic de pensions.
Visca el Primer de Maig i visca la lluita de la classe obrera!
Comitè Executiu del PSUC viu
Comissió Permanent de la JSUC
